L'aquarel·la

A la darrera classe de Tècniques vam treballar l'aquarel·la. Però no podríem haver-la treballat sense una sessió prèvia teòrica sobre pigments i aglutinants. Les classes pràctiques sempre són més atractives que les teòriques, tots ho sabem, però a vegades sense teoria la pràctica no tindria sentit, perquè considero important aprendre amb què estem treballant.

En primer lloc vam començar per la part més bàsica:

Quins són els tres elements que cal per què hi hagi una pintura?

La resposta són els pigments, l'aglutinant i la superfície.

Comencem pels pigments. Com que l'objectiu del blog no és fer un resum de tota la teoria que treballem a classe, sinó més aviat de la part pràctica, enlloc d'explicar tots els tipus de pigments que hi ha n'he fet un quadre-resum casolà. Potser hi ha algun error, si és així, si us plau digueu-m'ho.

Amb els aglutinants vaig seguir el mateix sistema, perquè pel meu gust és més visual i ajuda a l'hora de classificar i ordenar conceptes.

Ara sí passem a la pràctica. En primer lloc, ja que parlàvem de pigments i aglutinants, la Roser ens va fer cinc cèntims de com es feia un color pastel. Després de veure el procés de la seva realització de la mà d'una de les nostre companyes, a tots ens va quedar clara la relació entre pigment i aglutinant.

Però havíem d'anar més enllà, i aquí entrà en joc l'aquarel·la. Potser hagués estat fàcil comprar una pastilla d'aquarel·la a qualsevol botiga de Belles Arts, però nosaltres vam aprendre a realitzar la pròpia aquarel·la. Amb unes senzilles oueres de plàstic, sis pigments (com ara el blau Montserrat, el blanc de zinc i l'òxid de ferro) i la goma aràbiga com a aglutinant, vam aconseguir safates d'aquarel·les casolanes.

Aquí podeu veure els pigments barrejats a la paleta. He de dir que contra tot pronòstic, vam fer bé les proporcions d'aglutinant i pigment, perquè després d'uns quants dies el pigment continua perfectament enganxat a la superfície.

Tot i que havia portat molts referents, al final vaig tirar endavant amb la meva imaginació en un moment d'inspiració. A la primera aquarel·la vaig voler aprofitar la transparència que aconseguim amb l'aigua sobretot pel que fa al cel. Els blancs són els del paper, no vaig fer servir pigment blanc. Està dibuixat directament amb els traços de pinzell (ja he comentat moltes vegades que no sóc de dibuixar). Per fer els arbres només vaig haver d'esperar uns minuts a que s'assequés la capa de sota per poder pintar-hi ha sobre amb un pinzell més prim i amb el pigment menys diluït en aigua.

La segona aquarel·la que vaig fer al taller va seguir el mateix procediment que l'anterior. No va haver un dibuix previ, excepte les quatre línies bàsiques per situar el dibuix que tenia en ment amb el mateix pinzell. Aquesta vegada vaig començar per la massa dels arbres, enlloc de començar pel cel com havia fet en l'anterior. Primer vaig donar un color uniforme a tot el conjunt, i després, diluint menys amb aigua i amb un pinzell més prim vaig traçar els detalls. Vaig barrejar tots els pigments que teníem a la paleta per fer els tons foscos, i l'únic pigment que no vaig fer servir en tota la classe va ser el blanc.

Fent una mica de memòria

Abans de continuar i explicar la següent pràctica de Tècniques Artístiques, m'agradaria fer un incís i tornar a enrere un moment.

Durant la darrera classe al taller vam tenir l'oportunitat de treballar amb diferents materials de dibuix en sec. Però com a conseqüència de la falta de temps, i per què no dir-ho, perquè sóc una persona més aviat lenta a l'hora de treballar, només vaig tenir l'oportunitat de dibuixar amb la sanguina. La vaig escollir, com ja havia dit abans, perquè amb el carbonet ja havía treballat fa temps.

Doncs bé, m'ha get gràcia recordar un dibuix a carbonet que data de l'any 2005, quan realitzava un curs de dibuix i pintura al Cercle Artístic de Llefià (si m'esteu llegint, salutacions, m'enrecordo molt de vosaltres). M'hi vaig apuntar als 11 anys i vaig haver de deixar-ho poc abans de fer els 18, quan vaig començar l'universitat i a treballar a temps parcial, i el meu temps lliure va quedar reduït a la mínima expressió.

Durant aquella época vam treballar al taller amb un ampli ventall de tècniques pictòriques. Si penjo aquest dibuix a carbonet és perquè li tinc una estima personal, perquè em va costar més que qualsevol altre dibuix que hagi fet. I és que enlloc de dibuixar a partir d'un referent en paper, com normalment fèiem, vam tenir l'oportunitat de treballar el nu amb una model un cop per setmana durant uns mesos. Aquest dibuix és un de tota la col·lecció de carbonets sobre el nu que vaig fer en aquella època, i no podia entrar en matèria sense haver-ne fet esment, perquè tot i les errades evidents de dibuix, va ser tant l'esforç de fer-lo que val la pena dedicar-li una entrada.

Dibuix: materials de dibuix en sec

Avui ha estat la primera classe de Tècniques Artístiques, i per entrar en matèria em començat fet cinc cèntims de l'obra d'art com a objecte artístic i artefacte.

Abans d'endinsar-nos en el món del dibuix, em tractat l'utillatge de la pintura. I és que abans de conèixer les tècniques, em de conèixer els materials. D'aquesta manera em fet un breu repàs dels materials més utilitzats al llarg de la història i de la seva evolució.

- Els tipus de pinzells, que poden ser rodons, plans i pinzells d'oli.

- L'estapolany o aguantabraç, que veient la imatge no necessita de cap més explicació.

- Les espàtules de pintor i de paleta.

- Hem après la diferència entra una paletina, o pinzell prim, i una brotxa, que és la que té un forat al mig per retenir la pintura.

- Ens hem sorprès amb les cambres de les meravelles i dels gabinets on es col·leccionaven tota mena de materials, a vegades per pintar i d'altres simplement per col·leccionar.

- Els diferents tipus de maniquís.

A més a més, ja tenim dos noms per afegir al nostre repertori personal de personatges històrics relacionats amb el món de l'art: Anxenino Xenini, famós pel seu tractat "El llibre de l'Art", i Félibien, pel seu recull de tot el material que considerà de Belles Arts.

Després de conèixer aquests elements i alguns més, ens hem introduit al món del dibuix i el seu material en sec. Primer hem hagut d'aprendre la diferència entre els materials en sec, com la sanguina, el carbonet, el grafit o el pastel, i els materials en líquid amb tot el conjunt de tintes (que treballarem més endavant). A través d'un breu recorregut històric coneixerem els materials més importants:

- Estilet

- Puntes metàl·liques

- Grafit

- Sanguina

- Carbonet

- Llapis de colors

I un cop aprenem la teoria, ens llencem a la pràctica! Així arriba la segona classe i la primera pràctica del taller, on tindrem la possibilitat de dibuixar amb els materials que he esmentat anteriorment.

En el meu cas, com que a carbonet ja havia pintat en moltes ocasions, vaig decantar-me sense cap dubte per la sanguina, ja que m'encanta el to vermellós i de terra que dóna als dibuixos. Com que la Roser va insistir tant en portar referents per no perdre temps pensant què dibuixar, vaig prendre'n nota i en vaig portar una bona pila, dels quals vaig escollir aquest. De fet, l'original és molt millor, perquè tot i que he pintat anteriorment, el dibuix mai ha estat el meu fort (digue'm que sóc més de pinzellades).

Aquí en teniu el resultat. Com ja he dit, està fet amb sanguina directament (sense dibuix previ a llapis) i també s'han fet servir guix i goma d'esborrar per donar llum.

Per què un blog?

Benvinguts al Blog de Tècniques Artístiques!

Aquest blog està especialment dedicat a l'assignatura que li dona nom, Tècniques Artístiques.

L'objectiu del bloc és molt senzill: el meu propòsit és elaborar un diari de l'assignatura, on explicaré amb detall i imatges les diferents pràctiques que anirem realitzant al taller al llarg del semestre.

Tot i que aquest diari començà sent un diari en paper que només pretenia fer com una tasca més per aprovar l'assignatura, a mesura que el feia m'adonava del profit que en podia treure, i que veure'l com una obligació només em feia perdre el temps a mí i a qui el llegís. A més a més, cal dir que sense la motivació de que algú segueix la teva feina setmana a setmana, aquesta s'acumula i arribem al juny explicant el que hem fet durant el semestre la última setmana de pressa i corrents, quan ja gairebé ni recordem què havíem fet realment.

Així doncs, he fet un canvi de perspectiva, i espero cumplir les meves expectatives, ja que, si més no, m'ajudarà a reflexionar a casa sobre tot el que treballem al taller.

I dit això, només em queda convidar-vos a llegir-lo. Sigueu conscients que sóc inexperta en això dels blogs, de manera que sigueu crítics, i alhora tolerants/compasius!