Procediments decoratius en ceràmica

A la sessió pràctica d'avui hem rebut la visita de Carme Riu de Martín, professora de ceràmica a l'Escola d'Arts i Oficis de la ciutat de Barcelona. 

L'argila

La terra més apta per treballar en ceràmica és l'argila, ja que ha de ser plàstica (capacitat de prendre i guardar la forma que se li doni) i porosa (perquè s'assequi fàcilment). Bo i això, l'argila d'aquestes característiques queda bastant fora del nostre abast, per la qual cosa o bé la rentem i purifiquem, o bé la comprem ja rentada i hidratada, aprofitant que avui dia es comercialitza llesta per poder emprar-se en l'àmbit artístic i artesanal. 

Les terres plàstiques estan fetes d'argila que prové de la descomposició de diferents roques, i poden barrejar-se amb aigua i altres elements com quars, òxid de ferro, feldspats... 

Les argiles poden classificar-se segons el punt de fusió, i poden ser de tres classes:

- Argiles pures (o caolíniques), característiques perquè són poc plàstiques i vitrifiquen a una temperatura molt alta. Un exemple és la porcellana. 

- Argiles refractàries (o terres de foc), que resisteixen altes temperatures i generalment són més emprades en escultura que no pas en ceràmica.

- Argiles sedimentàries (o de baixa temperatura), que són les menys pures, les més plàstiques, amb grans quantitats d'impureses, amb més aigua i amb més matèria orgànica. En són exemples el gres, l'argila blanca, l'argila vermella o l'argila negra.

Existeix una segona classificació, en funció dels materials afegits que modifiquen les seves propietats: 

- Refractaris o materials que augmenten el seu punt de fusió, com la sorra i la xamota. Donen un aspecte més granulós i la fan més adhesiva, disminuint-ne l'encongiment. Són aptes per enganxar-hi terres en la decoració, com les engalbes.

- Fundents o materials que disminueixen el seu punt de fusió, com el talc, el fedepat i els òxids de ferro.

- Colorants, com l'òxid de ferro (vermell), diòxid de manganès (marró fosc) o terra d'Alcanyís (blanc). Són aptes per fer engalbes o per tenyir l'argila. 

Per treballar amb el fang podem fer servir diferents procediments:

• Tècnica de la bola: és tan senzilla com la que fan servir els nens petits amb la plastilina. Consisteix en agafar el fang, fer-ne una bola i introduir-ne el dit polze al mig. A partir d'aquí es va donant forma amb els dits formant parets més o menys gruixudes. S'ha de tenir en compte que el calor de les mans, única eina amb la què treballem en aquesta tècnica, podria provocar esquerdes en la peça. Així doncs, per solventar aquest problema anirem humitejant el fang amb aigua aplicada directament amb les mans o un drap moll.

• Tècnica dels "xurros": aquesta tècnica és també molt simple. Es fan "xurros" cilíndrics d'argila i s'enrotllen sobre una superfície plana, com si féssim un cargol com el dels nens petits. A sobre d'aquesta base s'aniran afegint nous "rotllos"de manera vertical, fins a aconseguir l'alçada desitjada que es voldrà que tingui la peça. Després amb les mans i una mica d'aigua s'uneixen tots els "xurros" i amb l'ajuda d'un estic o espàtula de modelar se'n fan els detalls.

• Tècnica de les planxes o plaques: s'agafa una porció d'argila a la que s'aplica pressió per mitjà d'un corró, o bé fent servir regles d'igual gruix. 

• Tècnica del torn: el torn de terrissaire és una màquina molt simple utilitzada per donar forma arrodonida a la terrissa i ceràmica. El seu principi de funcionament es basa en un volant d'inèrcia. Antigament el torn es movia gràcies al moviment de peus del terrissaire, però en l'actualitat es fan servir torns accionats per electricitat amb un dispositiu que permet ajustar la velocitat del gir.

El color i la decoració de la terra

Les decoracions poden fer-se sobre el fang tendre, sobre el fang sec o sobre el fang cuit. En funció de l'estat del fang hi ha diferents possibilitats de decoracions, com es plasma al quadre-resum que veiem a continuació, on apareixen alguns dels procediments decoratius més comuns.

Sobre el fang tendre podem aplicar:

- L'engalba, què és una barbotina aplicada a la peça tendre o en estat del cuir (no seca del tot). Un cop aplicada es deixa assecar i un cop seca s'enforna. Bàsicament, el procés consisteix en aplicar terra sobre terra. Si es vol un resultat brillant únicament hem de brunyir o patinar la superfície un cop cuita, o bé aplicar un esmalt.

Un bon exemple són les figures vermelles de ceràmica grega,
que un cop cuites es brunyien amb oxidiana

Exemple de ceràmica grega, en aquest cas de figures negres

- La decoració d'aresta, que consisteix en fer dibuixos impresos amb motllos. 

 

Sobre el fang sec podem utilitzar procediments com:

- Sobre coberta o majòlica, que consisteix a aplicar primer l'esmalt i al damunt i sense coure aplicar-hi els colorants. S'ha de tenir en compte que la coloració d'alguns tons varia durant la cocció.

Mostra de ceràmica segons el procés de sobre coberta

- Sota coberta, que segueix el procediment contrari a l'anterior: s'aplica el colorant i a sobre el vernís. Si es vol evitar que els colors es corrin seria bo fer-ne dues cuites. 

Plat decorat amb la tècnica de pigments sota coberta

- L'esgrafiat, que consisteix en donar una capa d'engalba i un cop seca (no cuita), es rasca per tal de treure el to de sota. 

 

Per últim, veurem alguns tipus de decoracions que es poden aplicar a sobre del fang cuit:

- La corda seca, procediment amb què es fa el dibuix amb un procediment gras (com l'oli), que farà de reserva de manera que els colorants no s'ajuntarran. Els colorants s'apliquen barrejats amb una base transparent de manera que només serà necessària una cuita. 

Ceràmica decorada amb el procediment de la corda seca

- Les decoracions impreses són calcomanioes aptes per al forn, i es posen durant la segona cuita. 

Diferents mostres de decoracions impreses

- Els socarrats, que consisteixen en aplicar una capa de calç sobre terra, i es pinta amb pigments i aigua com si fós un fresc. 

- Els reflexes metàl·lics i estanyats consisteixen en donar una capa daurada realitzada amb sals d'estany i coure, que s'apliquen a damunt de les peces ja esmaltades. Les variacions tonals depenen de les proporcions i de la barreja.

Per acabar adjunto l'enllaç d'un video de la fàbrica de ceràmica "Teulera Can Benito" Campos de Mallorca, on es pot veure el treball que realitzen amb la ceràmica i alguns dels procediments per decorar-la.

http://www.youtube.com/watch?v=SuZ5FS0Vjoc

Els procediments més habituals per aplicar el dibuix són:
- Les trepes o plantilles de metall, fusta, cartró... que serveixen per repetir un motiu fàcilment.

Per entendre millor el procediment de la trepa per pintar sobre ceràmica us aconsello que consulteu el següent enllaç, ja que al video es veu perfectament el procés a seguir.

http://www.youtube.com/watch?v=xE3IdthcwOo

- L'estergit, que consisteix a copiar un dibuix o un gravat amb un paper transparent puntejat. Amb les mans s'exten pols de carbó damunt del full de manera que quedin les marques negres a la superfície de la peça.




Al taller de tècniques hem tingut oportunitat de posar en pràctica la decoració d'una rajola de ceràmica. Necessitarem una rajola de ceràmica, pinzells i pigments, aigua, un dibuix de les mateixes dimensions que la rajola i una punta.

En primer lloc, situarem el dibuix a sobre de la superfície de la rajola, i sense moure'l, repassarem el contorn del dibuix amb una punta, de manera que es marqui el dibuix. És bo no apretar gaire, per tal de no endur-se la capa d'engalba que cobreix la ceràmica.

Un cop tot el dibuix ha quedat marcat a la rajola, ja podem pintar. 

Prepararem els pigments a sobre d'un plat de plàstic. Hem de tenir molt en compte que no es poder fer mescles, a diferència de totes les tècniques pictòriques que havíem vist fins ara. Els colors han de ser el més nets possibles. 

Hem de treballar de manera molt líquida, perquè sinó no correrà el pinzell. El més adequat és treballar per capes, una a sobre de l'altre. Bo i això, les capes han de ser molt primes, perquè la rajola es cou i només s'hi adhereix a sobre allò que hi està en contacte, de manera que si hi ha moltes capes a sobre a l'hora d'aplicar el vernís ens enduríem el color. 

Un cop pintada tota la rajola es fica al forn, on tindrà lloc la primera cocció. 

Després d'aquesta primera cocció donarem la capa de vernís a la rajola. El vernís pot aplicar-se amb compressor, o bé amb pinzell, com farem nosaltres al taller.

A continuació torna a ficar-se la rajola al forn, on tindrà lloc la segona cocció. 

Després de la segona cocció, aquest és el resultat final.