Més pintura acrílica

Ja que parlem de pintura a l'acrílic, havia pensat ensenyar alguna de les obres que vaig fer seguint aquesta técnica durant la meva activitat al taller de Llefià. Vaig treballar una temporada amb la pintura a l'acrílic, però aviat vaig tornar a l'oli.

De les poques obres que vaig realitzar durant aquest breu període, i una de les poques que encara conservo, és aquesta interpretació de la Improvisació 19, un oli sobre tela de l'any 1910, una altra vegada de Kandinsky (no cal dir que m'apassionava aquest pintor).

La segona imatge es tracta de la meva interpretació del quadre, un acrílic sobre tela que data de l'any 2005.

Pintura acrílica

Nit estelada, Nit estelada... Al final ens hem après el quadre de memòria! Doncs sí, en aquesta sessió tornem a representar un Van Gogh, això sí, canviant la tècnica.

A la classe anterior vam interpretar el quadre de Van Gogh amb la tècnica de la pintura a l'oli. Avui al taller hem volgut representar la mateixa obra amb la tècnica de la pintura acrílica, per poder comparar després ambdós procediments.

En primer lloc, i seguint el mateix procés que al dia passat, dibuixem un esbós sobre la tela amb el carbonet.

A continuació realitzarem els colors. Els pigments són els mateixos que els que vam fer servir per pintar a l'oli, però el procediment per fer-los és molt més senzill. Posarem una mica de pigment en un plat de plàstic, i hi abocarem una mica d'aigua. Remenem bé, i després hi afegim una cullerada de làtex. Barregem bé la mescla amb un pinzell o cobert de plàstic i ja tenim el pigment preparat.

Hem de tenir en compte que l'acrílic quan s'asseca puja molt de to. Quan afegim el làtex dóna l'aparença de que baixa el color, però un cop sec passa tot el contrari. A més a més, hem de tenir molt de compte amb la quantitat que afegim de làtex, ja que si ens passem podríem convertir el quadre en un "hule".

Per treballar de manera ordenada i neta, tindrem els pigments en plats de plàstic, i farem les mescles sobre safates. Avui, però, no caldrà cobrir-les amb plàstics, perquè l'acrílic és més fàcil de netejar que l'oli.

Començarem el quadre igual que la vegada anterior, cobrint tota la superfície amb grans capes de color, sense preocupar-nos ni dels detalls ni de les pinzellades.

A poc a poc, i un cop s'ha tapat la major part de la superfície amb l'acrílic, amb pinzells més prims s'aniran afegint les pinzellades necessàries per detallar els elements de la composició.

De tant en tant, és bo mirar-se el quadre en la distància, per veure de lluny el possible resultat i on cal incidir més o menys, veure si els colors de la composició són els adequats i distingir els elements que cal millorar.

Després d'una hora d'infinites pinzellades aquí teniu el resultat.

L'objectiu de la sessió era comparar un mateix quadre pintat a l'oli i a l'acrílic. Doncs bé, aquí tenim les dues interpretacions de Nit estelada (la de l'esquerra és pintura a l'oli i la de la dreta pintura a l'acrílic).

Pel que fa al la interpretació en sí mateixa, i retornant al què deia al principi de l'entrada, aquest segon quadre l'hem pintat pràcticament de memòria, sense seguir el referent. L'hem pintat d'una manera més lliure, més original, i sobretot, més personal. Considero que el resultat és molt més interessant ja que a la primera interpretació vam seguir més fidelment el referent, tant pel que fa al dibuix com al color, i el resultat és una tela més seriosa i probablement més aproximada a l'original. La segona tela, però, tot i els defectes de dibuix i de color, és molt més rica i viva, així com menys avorrida que l'anterior.

Pel que fa a la tècnica, primer vam treballar la pintura a l'oli, més pastosa i més difícil de fer, però més interessant per treballar. Les barreges de color podien fer-se a la paleta, però també a sobre de la mateixa tela. A més, admetia moltes més variacions ja que triga molt a secar. En canvi, amb l'acrílic hem tingut més problemes pel que fa a la barreja de colors i també hem tingut problemes per trobar la consistència més adequada per al pigment.

A nivell personal, doncs, tot i que m'agrada més la interpretació feta amb l'acrílic, sens dubte escullo la pintura a l'oli com a tècnica.

Més pintura a l'oli

A la darrera classe vam interpretar un quadre de Van Gogh amb pintura a l'oli. De totes les tècniques amb què vaig treballar durant la meva formació al Cercle Artístic de Llefià, aquesta és sens dubte la meva preferida i a la que més temps hi vaig dedicar.

Vam fer Nit estrellada amb els pinzells clàssics, i no vam gosar arriscar-nos amb les espàtules. Bo i això, l'espàtula és un dels meus mètodes predilectes a l'hora de treballar, i molts dels quadres que us ensenyaré a continuació estan fets pràcticament amb espàtules de diferents mides i tamanys (arribà un punt en què vaig tenir més espàtules que pinzells).

Recordant també el que vam estudiar sobre els suports, a continuació us mostraré algunes de les obres que conservo pintades a l'oli sobre tela.

L'art paisatgístic era un dels temes que solía representar amb més freqüència. Els meus referents sempre eren fotografies que trobava per internet o que feia jo mateixa. Sovint representava un mateix tema en dos teles pràcticament de les mateixes mides, fent parelles.

Tot i això, de tant en tant també pintava "natura morta" o bodegó, com a la següent parella de teles que vaig pintar l'any 2006.

Fins are us he ensenyat oils sobre tela, perquè era el sistema més freqüent que fèiem servir al taller. No obstant això, de tant en tant també fèiem servir la fusta com a suport, prèviament treballada amb la seva preparació específica.

Aquí us mostro un exemple d'oli sobre fusta. Es tracta d'una interpretació de Munich Schwabing amb l'església de Santa Úrsula de Wassily Kandinsky.

Sempre parlo d'interpretació, perquè no tinc per costum copiar obres sinó que m'agrada més inspirar-m'hi per crear-ne d'altres més pròpies al meu estil. Tant en aquesta obra, com en la següent, afegeixo a l'oli la tècnica del collage. He de dir que la combinació de dues tècniques em donà bons resultats, però també molts maldecaps a l'hora de realitzar les composicions.

La darrera obra que us ensenyo avui és també un oli sobre fusta combinat amb collage. Està inspirada en Improvisació 21A del 1911, també de Kandinsky.

Pintura a l'oli

Recordeu aquelles teles que havíem preparat fa unes quantes sessions?

Sí, aquelles teles sobre les que vam aplicar una preparació magre amb caseïnat amònic després de treballar de manera teórica a l'aula els suports (sobre tela i sobre fusta).

Doncs bé, l'objectiu de la classe d'avui era pintar sobre les teles que havíem preparat amb pintura a l'oli.

Com a aglutinant farem servir oli de llinosa, sobre el que parlarem més endavant en una classe dedicada als tipus d'olis i resines.

Com a diluent (per netejar els pinzells i netejar en general) farem servir aiguarràs. Abocarem en un got dos líquids, aigua i aiguarràs, i a sobre hi col·locarem un colador. Per què fem servir aquest sistema? Per netejar els pinzells fregarem el pinzell contra el colador, de manera que es tenyirà l'aiguarràs, però no s'embrutarà tant. Amb el sistema del colador, la brutícia anirà baixant al fons del got, a l'aigua. D'aquesta manera podem estalviar i alhora treballar de manera més polida.

Primerament farem el dibuix sobre la tela amb carbonet. No ha de ser un dibuix gaire perfecte, perquè l'esbós únicament ens ha de servir per distribuir l'espai i col·locar posteriorment les taques de colors. Els detalls vindran desrpés.

Nosaltres hem escollit com a referent Nit estelada, de Vincent Van Gogh, un oli sobre tela que pertany al neo-impressionisme.

Un cop tenim el dibuix més o menus acabat, elaborarem la pintura a l'oli.

Per fer la pintura fem servir una mica d'oli de llinosa barrejat amb pigment. La pintura a l'oli és molt més espesa que el tremp i evidentment que l'aquarel·la, i per consegüent, ens serà més difícil fabricar els colors que en pràctiques anteriors.

Sobre un plat de plàstic col·locarem una petita quantitat de pigment, sobre la que hi abocarem oli de llinosa. Amb un ganivet de plàstic (o qualsevol altre estri que ens serveixi per barrejar ambdós) anirem realitzant la mescla, sempre tenint en compte que la pintura a l'oli és bastant espesa.

Als plats de plàstic tindrem els colors "purs", és a dir, sense mescles. Aquestes les farem sobre una safata coberta amb un plàstic, que ens servirà per netejar de manera fàcil i ràpida la safata quan acabi la classe. Les barrejes de color les farem directament amb els pinzells.

Nit estrellada és un quadre que fa servir moltíssims tons de blau, de manera que hem dedicat una safata únicament a les barrejes d'aquest color.

Un cop tenim els colors preparats i el dibuix sintetitzat ja podem començar a omplir la tela amb grans taques de colors. Primer pintarem amb colors plans, sense necessitat de detallar les pinzellades.

Una vegada hem pintat tota la tela podem començar a dibuixar-ne els detalls, treballar amb pinzellades més curtes i precises i aproximar més els colors al referent. Bo i això, des del principi vam tenir clar que d'aquest referent en faríem una interpretació, i la nostra màxima preocupació no ha estat la reproducció fidel del quadre, sinó una reproducció més personal.

Després de pràcticament una hora i amb sis persones treballant sobre aquest oli, aquest és el resultat. Estem prou contents, ja que creiem que el tot ha quedat prou unitari, tenint en compte que cadascú té un estil propi i diferent de la resta, i que era bastant complicat treballar a sis mans sobre una tela tan petita.

Tremp a l'ou

A la darrera classe de Tècniques vam treballar el tremp a l'ou.

Antigament treballaven només amb l'ou, i les pinzellades havien de ser curtes, perquè l'ou es coagula de seguida. Però de mica en mica, la tècnica del tremp d'ou es va anar adaptant a la pintura a l'oli. Nosaltres farem un procés intermedi entre les dues tècniques, i barrejarem l'ou amb l'oli.

Recordem que a les entrades anteriors ja havíem comentat que per fer una pintura ens calien dues coses: pigment i aglutinant. Doncs bé, en aquesta classe farem l'aglutinant necessari per pintar amb el tremp a l'ou. Per fer-ho seguirem la següent "recepta".

Primer s'ha de separar la clara del rovell de l'ou, ja que farem servir només el rovell (Si es pot i es sap es pot treure també el tel de l'ou). Posarem algun material gras, perquè ens ajudi a diluir més bé la pintura i perquè quedi encara més insoluble del que ja de per sí és l'ou. Recordem que l'ou porta albúmina, i quan s'asseca canvia la seva composició; així doncs, quan s'asseca és insoluble i és una emulsió. Podem diferenciar aquest aglutinant de la cola de conill, que ja sabem que si hi posséssim un drap amb aigua calenta ens l'emportaríem perquè és un material soluble.

Aplicarem una resina, és a dir, un vernís, perquè doni una certa brillantor i per protegir la pintura. Farem servir el tap del pot de resina com a mesura, i afegirem un tap de resina al rovell de l'ou que ja tenim prèviament en un recipient. A continuació barregem bé amb un pinzell.

Seguidament fegirem oli de llinosa a la barreja, que ajudarà a què la pintura flueixi més ràpid per la superfície. Un cop tenim el rovell, la resina i l'oli de llinosa només ens queda afegir l'aigua. Aplicarem aproximadament dues vegades el volum que ja conté el recipient. L'aigua ens servirà per fer la mescla més clara o més espesa.

Un cop ben barrejats tots els ingredients, ja tenim l'aglutinant.

Per treballar necessitem pigments, un recipient amb aigua en abundància i pinzells. L'ou necessita molta netedad, perquè si cau pigment a l'ou es tenyirà i per consegüent es tenyiran totes les pintures. Per aquest motiu, els pinzells que farem servir han d'haver-se rentat prèviament amb aigua i amb cura de netejar-los bé.

El procediment ha seguir és semblant a l'elaboració de les aquarel·les, que ha havíem vist en una de les primeres entrades al blog. Amb una cullera de plàstic agafem una petita quantitat de pigment i la dipositem en una safata on farem les mescles. Hi afegirem una mica d'aigua i aproximadament la mateixa proporció d'ou. Es barreja bé amb la cullera o el pinzell (ambdós han d'estar sempre nets), i amb això ja podrem pintar.

Anirem fent els colors un a un, i quan tinguem els colors primaris fets començarem a barrejar-los entre sí per ampliar la nostra paleta cromàticament parlant.

Pintarem sobre la fusta que vam daurar a la classe passada. Amb un llapis, elaborem un esbós del dibuix que volem representar-hi, i després, amb un pinzell i molta paciència repassarem i acabarem de fer el dibuix.

A l'hora de pintar hem de recordar que l'ou no admet gruixos i sempre s'ha de pintar amb capes molt primes. També s'ha de tenir en compte que la pintura podria relliscar una mica a sobre de la fusta, tot i que aquesta tindrà una capa d'impermeabilitzador, un antioxidant de l'or.

Per subsanar aquest problema podem pintar deixant reserves o bé posant la pintura, i al cap d'una estona, quan estigui més o menys seca treure pintura amb una canyeta rascant i treient.

A l'hora de pintar, recuperem un dels estris dels que vam parlar en una de les primeres classes, l'estapolany o aguantabraç, que ens serà molt útil en aquest cas.

Quan la pintura ja estigui acabada i seca hi aplicarem un vernís. Si hem fet servir el color blanc aquest quedarà una mica rosat després d'aquesta capa, com és el cas del nostre "Tutankamón" on hem fet servir el blanc per decorar el seu vestit.

La semana pròxima recuperarem aquelles teles que vam preparar fa unes quantes classes per practicar la pintura a l'oli. Esperem que hagin quedat bé!

El daurat

S'enten per "daurat" a aquella técnica decorativa que otorga a una peça l'aparença d'or. L'origen de l'ús d'or data desde temps antics, ja que es tracta d'un material fàcil de treballar i d'obtenir, per la seva bellesa i resistència a la corrossió. La tècnica de daurat amb pa d'or és tan antiga que és difícil determinar-ne l'origen, però generalment es creu que els antics egipcis ja feien servir aquesta tècnica.

L'or pur posseeix propietats que el fan un material molt dúctil per treballar, tot i el seu elevat cost. No s'enfosqueix ni canvia de color. És molt maleable, de manera que poden fer-se'n làmines primíssimes i fins i tot fils.

La tècnica del pa d'or està molt associada a la pintura religiosa, d'una banda perquè l'església tenia prou poder econòmic per permetre's aquesta técnica, i d'altra banda perquè volia donar la sensació de que es tractava d'or massís.

Retaule de la Verge de Santa Maria de Sigena

De tècniques de daurar n'hi ha dues: al "mordiente" i a l'aigua. La primera tècnica és un procediment de tipus grasós, que dóna com a resultat un acabat sense matissos. La segona tècnica, que és la que utilitzarem al taller, permet tot tipus de qualitats, i es poden aconseguir matissos des del brillant al mat.

Ens centrarem en el daurat a l'aigua, més comú i conegut. Es tracta d'un procediment reservat únicament als interiors, ja que no suporta els efectes atmosfèrics del temps. Necessita una laboriosa preparació, i es requereix molta pràctica per arribar a dominar la tècnica. Aquesta tècnica consta de diferents fases o parts:

1) La preparació de la cola

2) L'enguixada

3) El polit

4) "L'embolado"

5) L'aplicació de l'or

6) El brunyit

7) El vernissat final

Degut a la falta de temps, al taller només posarem en pràctica l'aplicació de l'or, el brunyit i el vernissat final. Les fases anteriors corresponen a la preparació del suport que es daurarà, que resumirem a continuació.

Bàsicament, el suport és una fusta a la que hem afegit una preparació específica per al procés de daurar. Aquesta preparació consisteix en aplicar una barreja de cola de conill i blanc d'Espanya per tota la superfície, procurant que quedi ben estesa. Un cop seca la capa, es poden corregir les irregularitats amb paper d'escata (de "lija" en castellà). Després d'aquesta primera capa s'en donaran moltes més, de manera que s'haurà de conseguir almenys un milímetre d'espessor.

Després de que la superfície s'hagi llimat amb paper de vidre de manera molt suau, es dóna una capa molt primeta de cola diluïda amb aigua, que és el que s'anomena la flaca. Aquesta capa es dóna per si ha quedat una mica de blanc d'Espanya a sobre de la superfície o qualsevol altre factor.

A continuación aplicaren el bol d'armènia, que avui dia ja vénen preparat, que és bàsicament una terra vermellosa, un òxid de ferro molt fi i molt mòlt, barrejat amb cola de conill. De bol d'armènia en podem donar tantes capes com volguem, això sí, capes molt primes, ja que porta cola i si es contreu s'esquerdaria i saltaria. En aquest cas, el posarem vermell, ja que farem servir or vermell, és a dir, or que porta coure. Si treballéssim amb plata faríem servir bol de color negre, o grisós. L'objectiu, d'una banda, és donar més intensitat al vermell de l'or, i d'altra banda, com que porta cola, el que volem és que s'assenti més bé el bol en el paper. S'ha de procurar que no quedin grumolls ni forats, ja que entre capa i capa no es llima.

Bàsicament, després de preparar el suport, el procés de daurat és ben senzill: es tracta d'assentar l'or damunt de la fusta. Es podría fer amb aigua només, però ja que som inexperts en la matèria afegirem una mica de cola de conill.

Per fer-ho hem fer servir els següents materials:

- Dos pinzells, un de tamany mig i pla i un altre pinzell més aviat rodó i prim.

- Unes pinces de les celles

- Un pot de vidre de iogurt amb aigua i cola de conill

- Cúter

- Làmines d'or o pa d'or

- Talc

- Suport

- Fulls o làmines

En primer lloc hem fet servir el talc per a les mans, per ajudar a que quan agaféssim la làmina d'or no se'ns quedés enganxada. Després, hem col·locat el pa d'or sobre el paper, i amb el cúter l'hem tallat en petits quadrets d'aproximadament 1 o 2 centímetres.

Una vegada teníem el pa d'or talat en trocets, el procés és semblant a l'elaboració d'un collagge. Per ajudar a que l'or quedés enganxat al suport hem fet servir el pinzell prim per anar cobrint petites superfícies amb una barreja d'aigua i una petita proporció de cola de conill. Es tracta d'un procés lent, i és important anar cobrint la superfície amb aquesta barreja en petits trocets, ja que si cobrim massa superfície la cola s'assecaria i no faria la seva funció.

Amb ajuda de les pinces de les celles hem anat agafant els trocets de pa d'or un per un, dipositant-los sobre la planxa. De fet només cal deixar-los caure amb més o menys punteria, i quedarà enganxat sol. Amb l'ajuda del pinzell pla, aixafem el pa d'or una mica per adherir-lo bé a la superfície. Mai l'arrosseguem, perquè el pa d'or es trencaria i/o s'arrugaria.

Quan la superfície del suport està més o menys coberta, els troços de làmina d'or es tallen cada vegada més petits, i així es cobreixen els espais entre quadrat i quadrat que no s'hagin tapat.

Una vegada tota la superfície ha estat coberta amb el pa d'or es deixa reposar.

Passades unes hores, el pa d'or ja ha quedat completament adherit a la superfície, i és el moment de brunyir. Després d'aquest procés, molts troços de pa d'or que no havien quedat ben enganxats a la planxa o que estaven superposats i no tenien prou cola saltaran. Tornaran doncs a quedar petits forats, que cobrirem amb una segona capa de pa d'or seguint el mateix procés que havíem fet fins ara.

Un cop recoberta la superfície per segona vegada es torna a deixar reposar. Un segon brunyit allisarà la superfície i la deixarà llesta per pintar-hi a sobre a la següent sessió, que consistirà en pintar amb tremp d'ou a sobre del daurat.

Us ofereixo un video molt interessant on es veu perfectament el procés a seguir. A més a més, s'hi pot veure el pas previ de la preparació de la superfície que nosaltres, per falta de temps, no vam poder realitzar al taller.

http://www.youtube.com/watch?v=6mN2P20vw5M

I ja que ens hem centrat en el daurat sobre una superfície plana, també un deixo un video sobre la tècnica del daurat en marcs, ja que com hem dit abans, antigament es daurava tant el marc com el dibuix.

http://www.youtube.com/watch?feature=endscreen&NR=1&v=VcZTJdXD7Zc

(Primera part)

http://www.youtube.com/watch?feature=endscreen&NR=1&v=H7LnUvCf5Eo

(Segona part)

Si creiem que la técnica del pa d'or només es feia servir en l'antiguitat o durant l'Edat Medieval i que estava bàsicament centrada en la pintura religiosa, aquí us deixo amb un dels meus pintors preferits, Gustav Klimt, qui casualment va tenir una "etapa daurada" en què va incorporar el pa d'or a les seves pintures. D'aquesta etapa un dels quadres que més destaca és "El bes" (1907-1908), i també és un dels que m'agraden més.

L'obra fa 180 x 180 centímetres, i hi apareixen representades dues figures abraçades a tamany natural i envoltades d'or. Representa la unió mística entre l'amor espiritual i l'amor eròtic, així com la fusió de l'individu amb el cosmos.

"Judith I" (1901, oli sobre tela, 84 x 42 centímentres)

també forma part de l'etapa daurada de Klimt